Di Pino, Guido, 1962, La figurazione della luce nella Divina Commedia, Ed. G. D'Anna, Messina-Firenze, (C.5.572.77 Biblioteca Nazionale Centrale-Firenze)
Senso pittorico di Dante pp. 27-38
“L'allegoria dantesca esprime, invece «una veritade ascosa sotto bella menzogna» (Conv., II, 1,3)(1, 28)
Dijous, 4 de decembre de 2008.
Un dia desprès de la Diada Internacional dels descapacitats. El pont de Calatrava a Venècia. Di Pino, Guido, 1962, La figurazione della luce nella Divina Commedia, Ed. G. D'Anna, Messina-Firenze, (C.5.572.77 Biblioteca Nazionale Centrale-Firenze). Un texte per a veure la Divina Comedia. Per a veure els artistes del Renaixement. Per a veure Giotto, Cimabue, Ducio. Per a veure els que no poden veure. Perquè els aspectes visuals de la Divina Comedia son les pintures del Renaixement. I no sols això. També del gòtic, - més exactament del tardo gòtic o gòtic internacional -. Perquè tot a la Divina Comedia apareix, - paere -, als ulls de Dante.
Interesant la decripció del paradís de Dante com “un affiorare da transparenze di cristallo; na visione rapida e luminosa che preludia – nel movimento e nella luce – a quel motivo di celesti sollecitudini che dopo la tenue e trasognata apparizione dei primi spiriti ( ...) urge di cielo in cielo”(1,169)
Bibliografia:
1.- Di Pino, Guido, 1962, La figurazione della luce nella Divina Commedia, Ed. G. D'Anna, Messina-Firenze, (C.5.572.77 Biblioteca Nazionale Centrale-Firenze).
2.- Cennini, C., Il libro dell'arte, Lanciano, Carabba, 1913.
dijous, 4 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada