Il Duomo de Pisa, Franco Cosimo Editore, 1995. ISBN 88-7686-614-0, SLP 726.60945551 DUO I 39719 Biblio. Comunale de Pisa)
1.Anem-hi! Quina cosa vol dir la Piazza dei Miracoli?La Plaça Pisana. Aquest espai convertit en una joia de l'art universal. Aquest espai ample, a diferència dels espais similars mediterranis, atepeïts de construccions a cinc metres de distància, - d'arquitectura judeo-islàmica -.
2.I ja ens trobem amb el famòs Buscheto, - amb una 't' tot i que semble imposible -, creador del primer diseny del Duomo de St. Maria. Repetidament comparat...
3.La importància de la columna. (Veure foto).
4.Il Duomo e la sua Facciata, per Antonio Milone. pp.191-206. Molt bo el Milone!
5.La distinció entre opere tedesche, - el que anomenem normalment gòtic -, i “quelle medievale che si richiamavano alla tradizione classica, vale a dire le architetture romaniche; una distinzione, si badi, presente nella storiagrafia artistica toscana a partire della quattrocentesca Vita di ser Filippo Brunellesco di Antonio Manetti, dove si esaltava la linea continua che legava le architetture fiorentine ritenute dell'età di Carlo Magno ( come la chiesa dei santi Apostoli, del XII secolo ) e gli edifici di Brunelleschi.” p. 191. Doncs, podem entendre amb més claretat l'origen del Renaixement italià com un aprofondiment del romànic. Mentre la resta d'Europa s'hi complaïa en el gòtic a l'Itàlia s'hi desenvolupava una cultura d'arrel romana clàssica, - Dante estudia Virgili -, que portará, - amb altres ingredients necessariament -, cap el Renaixement.
6.“(...) simbolo d'una percepcione medievale dei monumenti, nella quale si fondevano episodi fantastici, culto delle reliquie e gusto dello straordinario e dell'inverosimile.” p.192.
7.“Questo tempio, il quale fu fatto con ordine e disegno di Buscheto Greco da Dulicchio, (...), fu edificato et ornato dai Pisani d'infinite spoglie condotte per mare, esssendo eglino nel colmo de la grandezza loro, (...)”(Vasari, 1568, I, p. 78.)” p. 191. I continua el·logiant l'art de Buscheto en compaginar,- ReadyMade -, aquesta enorme diversitat de materials per tal de crear molto ingeniosamente una obra homogènia.
8.“(...) il numero delle navate, cinque come nelle chiese di Roma.”p. 192.
9.Pisa seconda Roma. p. 192
10.Referència al domini de Pisa sobre tota la Mediterrània a l'època de la construcció del Duomo, - sX i XI -. p. 192.
11.Els estudis de l'art pisà entre els segles XVIII i XIX retoquen la visió vasariana centrada en Florència de l'art italià. p. 193.
12.És curiosa l'orientació nord-sud de l'eix constructiu del Duomo. Normalment segueixen l'eix est-oest, de tradició judeo-islàmica. El Duomo de Florència també segueix l'eix nord-sud aproximadament.
13.Discusió al voltant de les fases constructives del Duomo.p, 194.
14.Les substitucions i les restauracions:
a)ricomposicione novecentesca, p. 194.
b)discutibile restauro degli anni cinquanta. p.194
c)frequenti restauri talvolta radicali nel corso dei secoli. p. 194
d)s'hi pot parlar d'expolio al sXVIII? p. 195.
e)(...) molte dovettero essere le critiche nell'ambiente erudito e artistico pisano(...)” sobre les restauracions del sXIX. p. 196.
f)el tono de les discusions s'eleva. Poggesi, 1865. p. 196
dijous, 23 d’octubre del 2008
Pisa nel Duecento, David Herlihy, 1973, Nistri Lischi, Pisa.
Pisa nel Duecento, David Herlihy, 1973, Nistri Lischi, Pisa. Traducció de l'original Pisa in the early Renaissance, a study of urban growth., Yale University Presss, 1958 (N p 330 Biblioteca d'Història de l'Art de Pisa)
1.Vertiginòs creixement econòmic del 1150-1250 a totes ciutats italianes : Gènova, Venècia, Pisa i Florència.Més endavant, p. 17, l'estén des de la fi del sXI fins “attorno 1300, (...), l'età di Dante.”p. 17.
2.Tant és així que la desfeta de Meloria (1284) no va impedir que “le entrate del comune pisano furono, in valore reale, otto volte maggiori nel 1288, che nella media degli anni 1227-1232 (...)”. p. 16.
3.“Questa espansione economica del tardo Duecento fu per l'Italia il brillante culmine della rivolucione commerciale del Medioevo, (...)”. p. 17.
4.La industria del curtit.
5.El decliu a partir, lògicament, del moment culmen, - al voltant del 1300 -. I la Morte Nera (1348). Marquen, fins la meitat del sXIV un periode de decadència.
6.En premsa Emilio Cristiani, Història de Pisa 1250-1350.
7.Dall'Islam venivano anche i motvi geometrici cosí riccamente applicati all'architettura pisano-luchese.
8.Leonardo Fibonacci, matemàtic divulgador de la numeració àrab a Europa. p.127.
9.1406, desfeta front a Florència.
1.Vertiginòs creixement econòmic del 1150-1250 a totes ciutats italianes : Gènova, Venècia, Pisa i Florència.Més endavant, p. 17, l'estén des de la fi del sXI fins “attorno 1300, (...), l'età di Dante.”p. 17.
2.Tant és així que la desfeta de Meloria (1284) no va impedir que “le entrate del comune pisano furono, in valore reale, otto volte maggiori nel 1288, che nella media degli anni 1227-1232 (...)”. p. 16.
3.“Questa espansione economica del tardo Duecento fu per l'Italia il brillante culmine della rivolucione commerciale del Medioevo, (...)”. p. 17.
4.La industria del curtit.
5.El decliu a partir, lògicament, del moment culmen, - al voltant del 1300 -. I la Morte Nera (1348). Marquen, fins la meitat del sXIV un periode de decadència.
6.En premsa Emilio Cristiani, Història de Pisa 1250-1350.
7.Dall'Islam venivano anche i motvi geometrici cosí riccamente applicati all'architettura pisano-luchese.
8.Leonardo Fibonacci, matemàtic divulgador de la numeració àrab a Europa. p.127.
9.1406, desfeta front a Florència.
“Il Museo de Pisa, Enzo Carli, Cassa di Risparmio di Pisa, 1974.
“Il Museo de Pisa, Enzo Carli, Cassa di Risparmio di Pisa, 1974, Pacini Editore, Pisa, (N p 294, Biblioteca Història de l'Art de Pisa)
1.L'escultura.p.11.Deixaré de moment l'escultura per concentrar-me a la pintura a una primera visita.
2.Pittura romanico-bizantina. p.13.
El títol ja hi és prou explicatiu en quant a la claretat de l'expossició. M'agrada. Il Duecento puó considerarsi el “secolo d'oro” della pittura pisana (...).p. 31.
Tanmateix, no pot estalviar-s'hi la discusió oriental-occidental al voltant de les influències. O més interessant sobre “una derivazione dalla miniatura occidentale romanica ( Toesca, 1927; Vavalà, 1929).. L'autor opta per la “impossibiltà di operare una netta distinzione tra elementi orientali ed elementi occidentali (...)”.p. 33. Me sona a excusa de mal pagador. Quan agarrarrem el bou per les banyes en la qüestió románica i definirem d'una vegada per totes les influèncie sense excuses ni complacències! especialment la qüestió de l'occidentalitat. Qué hi és l'occidentalitat en la iconografia románica? On està ? Quina cosa és el romànic bizantí...?
El Crist “(...) raffigurato vivente secondo la tradizione romanica occidental (...)”, p.33.
Són dues taules bestials, tant la “Croce dipinta con le Storie della Passione” del Maestro pisano della seconda meta' del secolo XII, com la “Croce dipinta con le Storie de Cristo dopo la Passione” del Maestro pisano dei primi del secolo XIII.A la primera no vol adjudicar-la Enzo Carli a un gran mestre sin més bé a “(...) un raffinato e coltissimo artigiano, (...),p. 34. I ja hem topat amb la polèmica de les arts majors i menors, - de l'art i de l'artesania-. Tema especialment complexe quan les normes de producció són tan estrictes, quasi com a la cal·ligrafia. Me sembla una mica 'bizantí' aquest Enzo. La segona, - també anomenada Creu n.20 - la definieix meravellosament com a taula de transició entre el “Christus patiens bizantino con il tradizionale schema romanico del Chistus tiumphans” occidental. Si volem complicar considerablement la troca podem preguntar-mos Com digerim un Crist triumfant , - d'arrel occidental -, amb tot un estil iconogràfic EN TOTA LA RESTA de l'iconografia estrictament bizantí, - com hi és el cas de la primera tavola? Veure p. 34.
3.Pittura gotica o de tradicione gotica non pisana. p. 49.
4.I Pisani : la pittura pisana del Trecento. p. 69.
1.Francesco Traini (Francesco di Traino) :
1.veure Balbarini, Chiara, 2005, Per un'esegessi figurativa della Commedia : il commmento di Guido da Pisa all'Inferno illustrato da Francesco Traini e la cultura artistica e letteraria pisana della prima metà del Trecento.( A.t. 768.005, Biblio Hist de l'art-Pisa).
2.Il trittico di s. Domenico : l'unica opera certa di Francseco Traini (...) il maggior pittore pisano del Trecento. p. 73.
3.Traini i el Trionfo della Morte VS Cultura emiliana, fresc al Cementeri. p. 74.
2.Giovanni di Nicola :
3.Seguace di Giovanni di Nicola :
4.Supposto Bernardo Falconi :
5.Maestro della s. Orsola :
6.Maestro della Universitas Aurificum :
7.Cecco di Pietro : giotessc a les montanyes i ulls. Enzo el fa descenden de Taddeo Gaddi. “(...) sagoma rigidamente ritagliate, (...) volti specie quelli femmenili(...) modellano su un unico stereotipo. (...) composicione centrale, ancorché legnosa e steccoluta, (...) originalità iconografica (...) aspra e dolente religiosità.” p. 84
8.Turino Vani :
9.Iacopo di Michele detto Gera :
5.Dipinti dal primo Rinascimento al Settecento. p. 91.
6.Le arti minori. p. 119.
“(...) farebbero pensare ad un'epoca alquanto piú tarda, quando già si diffondevano anche nell nostra pittura quei fondi minutamenti sformellati che derivano direttamente dalla miniatura francese.” p. 124.
vvvvv
1.L'escultura.p.11.Deixaré de moment l'escultura per concentrar-me a la pintura a una primera visita.
2.Pittura romanico-bizantina. p.13.
El títol ja hi és prou explicatiu en quant a la claretat de l'expossició. M'agrada. Il Duecento puó considerarsi el “secolo d'oro” della pittura pisana (...).p. 31.
Tanmateix, no pot estalviar-s'hi la discusió oriental-occidental al voltant de les influències. O més interessant sobre “una derivazione dalla miniatura occidentale romanica ( Toesca, 1927; Vavalà, 1929).. L'autor opta per la “impossibiltà di operare una netta distinzione tra elementi orientali ed elementi occidentali (...)”.p. 33. Me sona a excusa de mal pagador. Quan agarrarrem el bou per les banyes en la qüestió románica i definirem d'una vegada per totes les influèncie sense excuses ni complacències! especialment la qüestió de l'occidentalitat. Qué hi és l'occidentalitat en la iconografia románica? On està ? Quina cosa és el romànic bizantí...?
El Crist “(...) raffigurato vivente secondo la tradizione romanica occidental (...)”, p.33.
Són dues taules bestials, tant la “Croce dipinta con le Storie della Passione” del Maestro pisano della seconda meta' del secolo XII, com la “Croce dipinta con le Storie de Cristo dopo la Passione” del Maestro pisano dei primi del secolo XIII.A la primera no vol adjudicar-la Enzo Carli a un gran mestre sin més bé a “(...) un raffinato e coltissimo artigiano, (...),p. 34. I ja hem topat amb la polèmica de les arts majors i menors, - de l'art i de l'artesania-. Tema especialment complexe quan les normes de producció són tan estrictes, quasi com a la cal·ligrafia. Me sembla una mica 'bizantí' aquest Enzo. La segona, - també anomenada Creu n.20 - la definieix meravellosament com a taula de transició entre el “Christus patiens bizantino con il tradizionale schema romanico del Chistus tiumphans” occidental. Si volem complicar considerablement la troca podem preguntar-mos Com digerim un Crist triumfant , - d'arrel occidental -, amb tot un estil iconogràfic EN TOTA LA RESTA de l'iconografia estrictament bizantí, - com hi és el cas de la primera tavola? Veure p. 34.
3.Pittura gotica o de tradicione gotica non pisana. p. 49.
4.I Pisani : la pittura pisana del Trecento. p. 69.
1.Francesco Traini (Francesco di Traino) :
1.veure Balbarini, Chiara, 2005, Per un'esegessi figurativa della Commedia : il commmento di Guido da Pisa all'Inferno illustrato da Francesco Traini e la cultura artistica e letteraria pisana della prima metà del Trecento.( A.t. 768.005, Biblio Hist de l'art-Pisa).
2.Il trittico di s. Domenico : l'unica opera certa di Francseco Traini (...) il maggior pittore pisano del Trecento. p. 73.
3.Traini i el Trionfo della Morte VS Cultura emiliana, fresc al Cementeri. p. 74.
2.Giovanni di Nicola :
3.Seguace di Giovanni di Nicola :
4.Supposto Bernardo Falconi :
5.Maestro della s. Orsola :
6.Maestro della Universitas Aurificum :
7.Cecco di Pietro : giotessc a les montanyes i ulls. Enzo el fa descenden de Taddeo Gaddi. “(...) sagoma rigidamente ritagliate, (...) volti specie quelli femmenili(...) modellano su un unico stereotipo. (...) composicione centrale, ancorché legnosa e steccoluta, (...) originalità iconografica (...) aspra e dolente religiosità.” p. 84
8.Turino Vani :
9.Iacopo di Michele detto Gera :
5.Dipinti dal primo Rinascimento al Settecento. p. 91.
6.Le arti minori. p. 119.
“(...) farebbero pensare ad un'epoca alquanto piú tarda, quando già si diffondevano anche nell nostra pittura quei fondi minutamenti sformellati che derivano direttamente dalla miniatura francese.” p. 124.
vvvvv
Subscriure's a:
Missatges (Atom)