Pisa nel Duecento, David Herlihy, 1973, Nistri Lischi, Pisa. Traducció de l'original Pisa in the early Renaissance, a study of urban growth., Yale University Presss, 1958 (N p 330 Biblioteca d'Història de l'Art de Pisa)
1.Vertiginòs creixement econòmic del 1150-1250 a totes ciutats italianes : Gènova, Venècia, Pisa i Florència.Més endavant, p. 17, l'estén des de la fi del sXI fins “attorno 1300, (...), l'età di Dante.”p. 17.
2.Tant és així que la desfeta de Meloria (1284) no va impedir que “le entrate del comune pisano furono, in valore reale, otto volte maggiori nel 1288, che nella media degli anni 1227-1232 (...)”. p. 16.
3.“Questa espansione economica del tardo Duecento fu per l'Italia il brillante culmine della rivolucione commerciale del Medioevo, (...)”. p. 17.
4.La industria del curtit.
5.El decliu a partir, lògicament, del moment culmen, - al voltant del 1300 -. I la Morte Nera (1348). Marquen, fins la meitat del sXIV un periode de decadència.
6.En premsa Emilio Cristiani, Història de Pisa 1250-1350.
7.Dall'Islam venivano anche i motvi geometrici cosí riccamente applicati all'architettura pisano-luchese.
8.Leonardo Fibonacci, matemàtic divulgador de la numeració àrab a Europa. p.127.
9.1406, desfeta front a Florència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada