“Il Museo de Pisa, Enzo Carli, Cassa di Risparmio di Pisa, 1974.

“Il Museo de Pisa, Enzo Carli, Cassa di Risparmio di Pisa, 1974, Pacini Editore, Pisa, (N p 294, Biblioteca Història de l'Art de Pisa)

1.L'escultura.p.11.Deixaré de moment l'escultura per concentrar-me a la pintura a una primera visita.
2.Pittura romanico-bizantina. p.13.
El títol ja hi és prou explicatiu en quant a la claretat de l'expossició. M'agrada. Il Duecento puó considerarsi el “secolo d'oro” della pittura pisana (...).p. 31.

Tanmateix, no pot estalviar-s'hi la discusió oriental-occidental al voltant de les influències. O més interessant sobre “una derivazione dalla miniatura occidentale romanica ( Toesca, 1927; Vavalà, 1929).. L'autor opta per la “impossibiltà di operare una netta distinzione tra elementi orientali ed elementi occidentali (...)”.p. 33. Me sona a excusa de mal pagador. Quan agarrarrem el bou per les banyes en la qüestió románica i definirem d'una vegada per totes les influèncie sense excuses ni complacències! especialment la qüestió de l'occidentalitat. Qué hi és l'occidentalitat en la iconografia románica? On està ? Quina cosa és el romànic bizantí...?
El Crist “(...) raffigurato vivente secondo la tradizione romanica occidental (...)”, p.33.
Són dues taules bestials, tant la “Croce dipinta con le Storie della Passione” del Maestro pisano della seconda meta' del secolo XII, com la “Croce dipinta con le Storie de Cristo dopo la Passione” del Maestro pisano dei primi del secolo XIII.A la primera no vol adjudicar-la Enzo Carli a un gran mestre sin més bé a “(...) un raffinato e coltissimo artigiano, (...),p. 34. I ja hem topat amb la polèmica de les arts majors i menors, - de l'art i de l'artesania-. Tema especialment complexe quan les normes de producció són tan estrictes, quasi com a la cal·ligrafia. Me sembla una mica 'bizantí' aquest Enzo. La segona, - també anomenada Creu n.20 - la definieix meravellosament com a taula de transició entre el “Christus patiens bizantino con il tradizionale schema romanico del Chistus tiumphans” occidental. Si volem complicar considerablement la troca podem preguntar-mos Com digerim un Crist triumfant , - d'arrel occidental -, amb tot un estil iconogràfic EN TOTA LA RESTA de l'iconografia estrictament bizantí, - com hi és el cas de la primera tavola? Veure p. 34.



3.Pittura gotica o de tradicione gotica non pisana. p. 49.
4.I Pisani : la pittura pisana del Trecento. p. 69.
1.Francesco Traini (Francesco di Traino) :
1.veure Balbarini, Chiara, 2005, Per un'esegessi figurativa della Commedia : il commmento di Guido da Pisa all'Inferno illustrato da Francesco Traini e la cultura artistica e letteraria pisana della prima metà del Trecento.( A.t. 768.005, Biblio Hist de l'art-Pisa).
2.Il trittico di s. Domenico : l'unica opera certa di Francseco Traini (...) il maggior pittore pisano del Trecento. p. 73.
3.Traini i el Trionfo della Morte VS Cultura emiliana, fresc al Cementeri. p. 74.
2.Giovanni di Nicola :
3.Seguace di Giovanni di Nicola :
4.Supposto Bernardo Falconi :
5.Maestro della s. Orsola :
6.Maestro della Universitas Aurificum :
7.Cecco di Pietro : giotessc a les montanyes i ulls. Enzo el fa descenden de Taddeo Gaddi. “(...) sagoma rigidamente ritagliate, (...) volti specie quelli femmenili(...) modellano su un unico stereotipo. (...) composicione centrale, ancorché legnosa e steccoluta, (...) originalità iconografica (...) aspra e dolente religiosità.” p. 84
8.Turino Vani :
9.Iacopo di Michele detto Gera :
5.Dipinti dal primo Rinascimento al Settecento. p. 91.
6.Le arti minori. p. 119.
“(...) farebbero pensare ad un'epoca alquanto piú tarda, quando già si diffondevano anche nell nostra pittura quei fondi minutamenti sformellati che derivano direttamente dalla miniatura francese.” p. 124.
vvvvv