Els etruscos.

Com és lògic un punt dels que més m'interessen dels etruscos és el de les relacions amb el món ibéric. Així doncs, iniciem el tema etrusc amb aquesta cita dels professors Ramallo y Brotons :

"Por otra parte, en Italia la mayor parte de los edificios de culto de los santuario samnitas y centro-itálicos, que conoce un proceso de monumentalización en los siglos II y I a.C., muestran un tipo de planta semejante (Vastogirandi, Schiavi d’Abruzzo, Pietrabbondante, San Giovanni in Galdo, etc.). No obstante, el paralelo más inmediato se halla en el ya mencionado santuario de La Encarnación (Caravaca, Murcia), donde un primer edificio de culto, adornado con terracotas arquitectónicas de clara inspiración etrusco-itálica fue sustituido por un templo "in antis" levantado por completo en piedra con fachada de apariencia tetrástila. Junto a este primer edificio, de mayores dimensiones ( ...)" (http://www.ffil.uam.es/catalogo/ramallo.htm).

Bellosi, Luciano, Buffalmaco e el tiunfo della morte,Giulio Einaudi, 1974, Torino,

Bellosi, Luciano, Buffalmaco e el tiunfo della morte,Giulio Einaudi, 1974, Torino, (62 A 51 Biblio Comunale Firenze)

1.A Bellosi li agrada agarrar el bou per les banyes. Hauria de ser economista. Unes observqcions molt bones en refeència a les relcions entre història de l'art amb els antiquaris i el mercat de l'art (1,XII).
2.Interesants observacions al voltant dels tipos grassos i de feliç apariència al temes més tràgics de la iconografia cristiana en l'art pisà. Per no ferir la vista? Me sembla una anàlisi molt ximple. Crec que hi ga Alguna cosa més que rascar a aquest aspecte 'amable' de la iconografia que “accentua nei personaggi signorili la felicità profana i laica”. (1,8)
3.el compara amb l'Orcagna que “prende infinitamente piu sul serio queste figure e quassi le eroizza mentre gli stessi personaggi, a Pisa, sembrano delle parodie stregonesche.” (1,9) En el sentit de l'aspecte còmic-grotesc de sants i eremites a Buffalmaco.
4.Meiss relaciona aquests aspectes iconogràfics amb la”impressione tremenda suscitada dalla peste del 1348” (1,9)
5.s'hi mencionen els aspectes cal·ligràfics del gòtic en referència als plecs de la roba.(1,10)
6.Els frescos del Camposanto atribuits tradicionalment a F. Traini, - segons Longhi a un artista emiliano o bolonyès. (1,3).
7.Traini : (...)”quelle pieghe grosse e lanosa.(...) la stoffa abbia una compattenza quasi metallica(...)”(1,15)
8.Atribució unànime de la Crocifissione del Camposanto a Traini.
9.Veure fotos de sinòpies. (2).
10.I com no podia ser d'una altra manera toscana acaba els fascicle amb la cita del Vasari de qué”il disegno è l'anima della pittura”.(2,16)
11.No pot deixar de cridar l'atenció la similitut de la postura de la mano dreta del Jesucrist dels Judicis Universals de Buffalmaco i Michelangelo.



Bibliografia:
1.- Bellosi, Luciano, Buffalmaco e el tiunfo della morte,Giulio Einaudi, 1974, Torino. (62 A 51 Biblio Comunale Firenze)
2.- Il Museo delle Sinopie a Pisa, a Musei della Toscana, La Reppublica-Cassa di Risparmio di Firenze, Ed. Giunti, Firenze, 1992. (708/455/MUS/10, Biblioteca Comunale de San Casciano)

Els frescos del Cementiri Monumental-Pisa.

El Cementiri Monumental de Pisa.

1.Molt més que interesant el comentari que s'hi troba a la guia Bonechi (1) en espanyol. Els frescos dels murs del Cementiri Monumental de Pisa constituïen “un singular y único compendio de la pintura mural de los siglos XIV y XV”(1,72)
2.S'ha de destacar el important contraste entre l'obra de Benozzo Gozzoli al mur septentrional i la de Buonamico di Buffalmacco al mur meridional. La primera impregnada “de una visión positivista y gozosa de la vida”(1,72). La segunda “El triunfo de la muerte” corresponde al “pensamiento dominico de la vida eterna entendida como liberación de la terrena”(1,72).
3.Per a comprendre l'autèntica dimensió d'aquesta oposició ideològica no s'ha d'oblidar el lloc on precisament s'hi varen fer els frescos : El Cementiri Monumental de la ciutat. Val a dir, on estan soterrats els personatjes més il·lustres.
4.Un goig tindre a les mans un llibret petit del sXIX recuperat segurament de les aigües de l'Arno, - inundació de 1966 -, amb tota la fragilitat d'una recuperació amorosa a la que a hores d'ara participe jo. Una cura especial al passar les pàgines. Al agafar-lo tot sencer. Pàgines que mostren aiguades no desitjades. Coloracions atzarosses. Bellesa, perqué podem contemplar-les amb l'escriptura.(25.11.2008).
5.“(...) gli'intagli (...)Lasinio.” (2,IV). Carlo Lasinio, conservador del Campo Santo.
6.Iniciat per Giovanni Pisano, acabat al 1283.
7.Als frescos : Giotto i Buffalmacco ”in principio. i due – Andrea i Bernardo, N. del T. -,Orcagna di poi , il Laurati, Simon Memmi, Anton Veneciano e Spinello – Aretino, N. del T., “le più mediocri”(2,95);”questo ittore è duro, ed ha molteo della maniera di Paolo Uccello(2,107) -. Un segle després Benozzo Gozzoli va enllestir l'obra de Buffalmaco.(2,5)
8.“Nulla puó imaginarsi di più austero e più simplice del'esterna sua architettura.(2,5), que provoca “raccoglimento e meditazione “.(2,7)
9.“(...) può ben dirsi che gli Artefici che dipintero in Campo Santo han presa, per dir cosí, la Pittura bambina e l'han condotta sino alla piú vigorosa adolescenza.”(2,10)
10.Innovacions tècniques als frescos de Giotto per aillar la seua obra “dall'esterna ed interna umidità i lor colori.”(2,15)
11.Dante i la pintura als frescos del Campo Santo. (2,16): l'infern d'Andrea Orcagna, que continua l'obra de Giotto i Buffalmacco. Segueix la narració de Vasari T II, pg. 239, edizione di Siena, 1791..(2,17)(2,41)
12.Giotto,Les desventures de Job. (2,110-122)
13.Benozzo Gozzoli. (2,139-186)
14.No pot passar desapercebuda la contenció a la que tots els artistas del Camposant someten les seues respectives sinòpies. Val a dir, la reducció de l'espontaneïtat del gest. La reducció de les distàncies dels membres en moviment respecte a l'eix corporal. La reducció de l'amplària dels moviments.


Bibliografia:

1.-Arte e Historia de Pisa, Casa Editrice Bonechi, 2002, Florència, www.bonechi.it (Biblio Provinziale-Pisa)
2.-Rosini, Giovanni, 1816, Niccoló Capurro, Descrizione delle pitture del Camposanto di Pisa, (48 F 3, Biblio Oblate-Florència)
3.-Supino, I.B., 1896, Il Camposanto di Pisa, Fratelli Alinari, editori, Firenze. (63 L 160, Biblio Oblate Firenze)
4.-Baracchini, Clara i Castelnouvo, Enrico, Il Camposanto di Pisa, Ed. Giulio Einaudi, Torino, 1996.(726.809 455 51 CAM Biblioteca Palagio Parte Guelfa, Firenze)

El Museo delle Sinopie

El Museo delle Sinopie.

Introducció.-

Molt més que interesant el comentari que s'hi troba a la guia Bonechi (1) en espanyol. Els frescos dels murs del Cementiri Monumental de Pisa constituïen “un singular y único compendio de la pintura mural de los siglos XIV y XV”(4,72)
S'ha de destacar el important contraste entre l'obra de Benozzo Gozzoli al mur septentrional i la de Buonamico di Buffalmacco al mur meridional. La primera impregnada “de una visión positivista y gozosa de la vida”(4,72).
La segunda “El triunfo de la muerte” corresponde al “pensamiento dominico de la vida eterna entendida como liberación de la terrena”(4,,72). Doncs bé, aquestes sinòpies són encara una mostra de tot el que hi havia abans del bombardej aliat de 1944, - sí, aliat -.


Buonamico Buffalmacco:

1.confusió al voltant de l'atribució del Triumf de la mort. S'hi parla inclús de Francesco Traino. Influències emilianes.(1)
2.“Ad essi vanno aggiunte alcune Storie di Cristo post mortem, facenti parte di un affresco eseguito in collaborazione con Francesco Traini.”(1)
3.“compongono uno stile lontano dalla poetica giottesca”.(1)
4.“ricorda una gigantesca miniatura”, (1) la influència de la miniatura francesa al gòtic italià.

Spinello di Luca Spinelli (Spinello Aretino):

1.“divenne discepolo di Jacopo del Casentino”.(1)
2.“influenzato anzhe da altri pittori di derivazione postgiottesca come l'Orcagna e la scuola senese”.(1)
3.“ebbe l'importante commissione delle Storie di San Benedetto nella sacrestia di San Miniato al Monte a Firenze (dipinte verso il 1387-1388), dove la composizione è giottesca, mentre la brillantezza dei colori riflette più l'arte contemporanea senese”.(1)

Andrea di Bonaiuto , Andrea Bonaiuti o Andrea da Firenze:

1.“Verso il 1365 eseguì la sua opera più importante, gli affreschi nella sala capitolare nella chiesa di Santa Maria Novella, poi chiamato Cappellone degli Spagnoli dal XVI secolo, commissionato come opera di propaganda e rafforzamento ideologico dell'ordine domenicano”.(1)
2.“Il livello artistico delle pitture non è considerato altissimo, ma la loro vivacità e ricchezza dei dettagli hanno da sempre suscitato un grande interesse”. (1)

Taddeo Gaddi:

1.“Pur nell'ambito "giottesco", Taddeo Gaddi nelle opere più mature ha uno stile inconfondibile, con a volte effetti ricercati di luce notturna, quasi un unicum nella pittura trecentesca dell'Italia centrale. Gli impianti spaziali ricercati in alcune sue opere sono spesso maestosi e solenni, avvicinandosi in questo a Maso di Banco. I lineamenti dei volti delicati e morbidi sono indicativi dello sviluppo tardo dell'arte di Taddeo.”(1)
2.Polittico della sacrestia di Santa Felicita, Firenze.
3.Gli affreschi di Taddeo Gaddi nella Basilica di Santa Croce a Firenze, immagini e video del restauro in corso. (cercar).
4.La Madonna del Parto (originariamente per la Chiesa di San Pier Maggiore, ora nella Chiesa di San Francesco di Paola, Firenze).

Benozzo Gozzoli - Benozzo di Lese di Sandro :

1.“quella di Giorgio Vasari, secondo il quale, Benozzo sarebbe stato discepolo di Beato Angelico”.(1)
2.“(...)Il connubio formativo con il maestro durò ininterrottamente per un decennio, fatto salvo la parentesi 1444-1447, in cui si impegnò a lavorare alla Porta del Paradiso del Battistero di Firenze come collaboratore di Lorenzo e Vittorio Ghiberti, forse gli si può attribuire il pannello con la storia di David.”(1)
3.“(...) iniziò il completamento della Cappella dei Magi nel Palazzo dei Medici con il fiabesco Viaggio dei Magi, su commissione di Cosimo de' Medici”.(1)
4.“(...)due tabernacoli che si conservano nel comune di Castelfiorentino: l'uno detto della Madonna della Tosse (1484) e l'altro detto della Visitazione (1490-1491); entrambe le opere hanno subito lo strappo degli affreschi e sono momentaneamente conservate nei locali della Biblioteca comunale in attesa del costruendo Museo dedicato proprio a Benozzo Gozzoli.”(1)
5.“A questi anni risulta l'apertura di una bottega, come aiuto per la realizzazione degli affreschi per il Camposanto di Pisa, commissionate nel 1468 e terminati nel 1484. Gli affreschi sono andati quasi completamente distrutti in seguito a un bombardamento del 1944”.(1)
6.“(...)la Deposizione dalla Croce del Museo Horne a Firenze e la Resurrezione di Lazzaro della National Gallery of Art di Washington, in cui non v'è più traccia del decorativismo e del mondo fiabesco, ma tutto è retto da modi austeri e drammatici, modi influenzati dalla predicazione di Girolamo Savonarola.”(1)


Bibliografia:
1.- http://it.wikipedia.org/Buonamico_Buffalmacco/
2.- Luciano Bellosi, Buffalmacco e il Trionfo della Morte, Torino, Einaudi, 1974 i Milano, Five Continents, 2003.
3.-C. Baracchini e E. Castelnuovo (a cura di), Il Camposanto di Pisa, Torino 1996.
4.-Arte e Historia de Pisa, Casa Editrice Bonechi, 2002, Florència, www.bonechi.it

The leaning Tower of Pisa, ten years of Restoration, Tommaso Fanfani, Edizioni Plus, Università di Pisa, Pisa

The leaning Tower of Pisa, ten years of Restoration, Tommaso Fanfani, Edizioni Plus, Università di Pisa, Pisa. ISBN 88-8492-100-7.

1.Increïble texte sobre la restauració del 1990-2001.

2.“É il 9 d'agosto de 1173, in pieno Medievo, alla vigilia della la festa de San Lorenzo che viene posta la prima pietra dell Torre.(1, 18).

3.La Torre naisquè però realment del testament de Berta di Bernardo que deixa sessanta soldi per l'adquisició de la piedra per la construcció del campanari del Duomo. N'era el 5 de gener de 1172. Aquesta decisió estava però in punto di morte.
4.La Opera della Primaziale Pisana, protagonista de la construcció.
5.Gerardo di Gerardo-
6.1185 : la inclinació quan s'hi construeix el tercer pis ( la terza galleria).
7.Aturada la obra fins 1275 : Giovanni di Simone. Correcció della pendenza a partire dal quinto anello.(1,19)
8.1298: Giovanni Pisano (Giovanni di Nicola).
9.1350: Tommaso Pisano.
10.1386 conclusió del campanari.
11.Altres 200 anys foren necesaris per la conclusió definitiva de l'obra.(1,19)
12.La Torre di Pisa: una storia complessa d'A. Caleca. Realmenrt vol acostar-s'hi molt a detalls que queden foscos per la manca de dades reals sobre la obra.
13.La pedra d'Asciano i de san Giuliano. (1,21)
14.La Torre di Pisa: Architettura, arte e interpretazione di un “monumento simbolo”. Lucia Franchi Viceré. Resulta més clarificador.
15.La tromba o gola. Cavitat l'objecte de la qual s'hi desconeix. Finalitza en una volta perforada a la clau per tal de permetre l'entrada de la llum.(1,28)
16.El calendari pisà s'iniciava el 25 de març fins el 1750.
17.600 Tm , - si 600Tm...! -, de plomb al costat nord per contrarrestar momentàniament el procés d'inclinació. Com se l'han jugat els tècnics...! Quina sort han tingut. Un problema que sorgeix per una concentració de pes per m² i el solucionen posant 600 TM a uns pocs metres quadrats...! O quina confiança en la consisitència de la Torre.(veure foto). El cas es que aconseguiren afonar aquest costat i redreçar, consequentment uns pocs graus la Torre. - 430 mm de plomada -.


Bibliografia:

1.The leaning Tower of Pisa, ten years of Restoration, Tommaso Fanfani, Edizioni Plus, Università di Pisa, Pisa. ISBN 88-8492-100-7.
2.Antonino Caleca, “Il campanile pendente del Duomo di Pisa. Filologia ed analisi stilistica”, a La Torre di Pisa, viaggio fotografico e storico, Pisa, Pacini, 2001.

Ceccarelli Lemut, Mª Luisa i Sodi, Stefano, Nel segno di Pietro, Felici Editore, 2003, Pisa

Ceccarelli Lemut, Mª Luisa i Sodi, Stefano, Nel segno di Pietro, Felici Editore, 2003, Pisa. ISBN 88-88327-28-2. (Cons SLP 945.55 SEG II 45535, Biblio Provinziale-Pisa).

1.M'agrada sentir parlar de san Colombano. Monastir de san Colombano di Bobbio fundat en època carolingia. (1,25).

2.Archeologia di Pisa, Atti della giornata di studio (Pisa, 16 d'aprile de 1988), Pisa, 1993. (1,85).

3.El misteri de la basílica 'senza facciata'. Totes dues façanes est-oest hi són absidials. Segons “nnn” la forma de les antigues basíliques romanes.(2)
4.Són característics del romànic pisà els bacini ceramici incrustats als mur “bacini ceramici de varie produccione (islamica, maiorchina, siciliana) risalenti agli inizi dell'XI sec., (...)(3,201). Un dels quatre elements que identifiquen el romànic pisà a més dels “archi ciechi, losanghe e oculi.” (3,76) en referència a san Zeno. Els bacini de san Zeno són d'origen islàmic.



Bibliografia:

1.- Ceccarelli Lemut, Mª Luisa i Sodi, Stefano, Nel segno di Pietro, Felici Editore, 2003, Pisa. ISBN 88-88327-28-2. (Cons SLP 945.55 SEG II 45535, Biblio Comunale-Pisa).
2.- www.stilepisano.it/
3.- Paliaga, F., i Renzoni, S., Chiese di Pisa, ed. Ets, (726/509/4555/1/PAL, Biblio Provinciale).

Il pergamo del duomo di Pisa, Enzo Carli, 1975, Pacini Editore, Pisa,

Il pergamo del duomo di Pisa, Enzo Carli, 1975, Pacini Editore, Pisa, (Cons SLP 730.9455 CAR per 26861 Biblio Comunale Pisa)

I ja estic amb el gòtic italià que pensava que no hi era : els quatre pulpits/pergamos dels Pisano, pare i fill, Nicola i Giovanni Pisano.

Més que interessant l'explicació que dona l'Enzo a la denominació de pergamum que és 2derivata del nome classico della roca di Troia e significante, in senso lato, aaltura, luogo elevato ( ma secondo altri deriverebbe dal latino pergula o iconostasi), nell'acceczone attuale si trova nel canto XXIII del Purgatorio dantessco (“nel qual sarà in pergamo interdetto) (...) il Vasari chiama sempre e soltanto, pergami i quattro del Pisani.” (1,7)

“Notiamo cmunque he, nella posizione conferita all'opera dallla ricomposizione dal 1926, il «pergamo» di giovanni è stato di fasto trasformto in un «pulpito» sia pure in collocazione non canonica e avulso dal contesto reale de Duomo.” (3,225).

L'incendi de la nit del 24 al 25 d'octubre de 1595, suposa la fi del pergamo de Giovanni. Les peces són dsitribuïdes per tota la basílica.

La recomposició arribará al 1926.

Bibliografia:

1. Il pergamo del duomo di Pisa, Enzo Carli, 1975, Pacini Editore, Pisa, (Cons SLP 730.9455 CAR per 26861 Biblio Comunale Pisa)

2. Guido delle Colonne (vBattisti-Alessio, Dizion. enciclopedico, Firenze, 1954)

3. Il Duomo de Pisa, Franco Cosimo Editore, 1995. ISBN 88-7686-614-0, SLP 726.60945551 DUO I 39719 Biblio. Comunale de Pisa).