dissabte, 22 de novembre del 2008

Bellosi, Luciano, Buffalmaco e el tiunfo della morte,Giulio Einaudi, 1974, Torino,

Bellosi, Luciano, Buffalmaco e el tiunfo della morte,Giulio Einaudi, 1974, Torino, (62 A 51 Biblio Comunale Firenze)

1.A Bellosi li agrada agarrar el bou per les banyes. Hauria de ser economista. Unes observqcions molt bones en refeència a les relcions entre història de l'art amb els antiquaris i el mercat de l'art (1,XII).
2.Interesants observacions al voltant dels tipos grassos i de feliç apariència al temes més tràgics de la iconografia cristiana en l'art pisà. Per no ferir la vista? Me sembla una anàlisi molt ximple. Crec que hi ga Alguna cosa més que rascar a aquest aspecte 'amable' de la iconografia que “accentua nei personaggi signorili la felicità profana i laica”. (1,8)
3.el compara amb l'Orcagna que “prende infinitamente piu sul serio queste figure e quassi le eroizza mentre gli stessi personaggi, a Pisa, sembrano delle parodie stregonesche.” (1,9) En el sentit de l'aspecte còmic-grotesc de sants i eremites a Buffalmaco.
4.Meiss relaciona aquests aspectes iconogràfics amb la”impressione tremenda suscitada dalla peste del 1348” (1,9)
5.s'hi mencionen els aspectes cal·ligràfics del gòtic en referència als plecs de la roba.(1,10)
6.Els frescos del Camposanto atribuits tradicionalment a F. Traini, - segons Longhi a un artista emiliano o bolonyès. (1,3).
7.Traini : (...)”quelle pieghe grosse e lanosa.(...) la stoffa abbia una compattenza quasi metallica(...)”(1,15)
8.Atribució unànime de la Crocifissione del Camposanto a Traini.
9.Veure fotos de sinòpies. (2).
10.I com no podia ser d'una altra manera toscana acaba els fascicle amb la cita del Vasari de qué”il disegno è l'anima della pittura”.(2,16)
11.No pot deixar de cridar l'atenció la similitut de la postura de la mano dreta del Jesucrist dels Judicis Universals de Buffalmaco i Michelangelo.



Bibliografia:
1.- Bellosi, Luciano, Buffalmaco e el tiunfo della morte,Giulio Einaudi, 1974, Torino. (62 A 51 Biblio Comunale Firenze)
2.- Il Museo delle Sinopie a Pisa, a Musei della Toscana, La Reppublica-Cassa di Risparmio di Firenze, Ed. Giunti, Firenze, 1992. (708/455/MUS/10, Biblioteca Comunale de San Casciano)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada