Els frescos del Cementiri Monumental-Pisa.

El Cementiri Monumental de Pisa.

1.Molt més que interesant el comentari que s'hi troba a la guia Bonechi (1) en espanyol. Els frescos dels murs del Cementiri Monumental de Pisa constituïen “un singular y único compendio de la pintura mural de los siglos XIV y XV”(1,72)
2.S'ha de destacar el important contraste entre l'obra de Benozzo Gozzoli al mur septentrional i la de Buonamico di Buffalmacco al mur meridional. La primera impregnada “de una visión positivista y gozosa de la vida”(1,72). La segunda “El triunfo de la muerte” corresponde al “pensamiento dominico de la vida eterna entendida como liberación de la terrena”(1,72).
3.Per a comprendre l'autèntica dimensió d'aquesta oposició ideològica no s'ha d'oblidar el lloc on precisament s'hi varen fer els frescos : El Cementiri Monumental de la ciutat. Val a dir, on estan soterrats els personatjes més il·lustres.
4.Un goig tindre a les mans un llibret petit del sXIX recuperat segurament de les aigües de l'Arno, - inundació de 1966 -, amb tota la fragilitat d'una recuperació amorosa a la que a hores d'ara participe jo. Una cura especial al passar les pàgines. Al agafar-lo tot sencer. Pàgines que mostren aiguades no desitjades. Coloracions atzarosses. Bellesa, perqué podem contemplar-les amb l'escriptura.(25.11.2008).
5.“(...) gli'intagli (...)Lasinio.” (2,IV). Carlo Lasinio, conservador del Campo Santo.
6.Iniciat per Giovanni Pisano, acabat al 1283.
7.Als frescos : Giotto i Buffalmacco ”in principio. i due – Andrea i Bernardo, N. del T. -,Orcagna di poi , il Laurati, Simon Memmi, Anton Veneciano e Spinello – Aretino, N. del T., “le più mediocri”(2,95);”questo ittore è duro, ed ha molteo della maniera di Paolo Uccello(2,107) -. Un segle després Benozzo Gozzoli va enllestir l'obra de Buffalmaco.(2,5)
8.“Nulla puó imaginarsi di più austero e più simplice del'esterna sua architettura.(2,5), que provoca “raccoglimento e meditazione “.(2,7)
9.“(...) può ben dirsi che gli Artefici che dipintero in Campo Santo han presa, per dir cosí, la Pittura bambina e l'han condotta sino alla piú vigorosa adolescenza.”(2,10)
10.Innovacions tècniques als frescos de Giotto per aillar la seua obra “dall'esterna ed interna umidità i lor colori.”(2,15)
11.Dante i la pintura als frescos del Campo Santo. (2,16): l'infern d'Andrea Orcagna, que continua l'obra de Giotto i Buffalmacco. Segueix la narració de Vasari T II, pg. 239, edizione di Siena, 1791..(2,17)(2,41)
12.Giotto,Les desventures de Job. (2,110-122)
13.Benozzo Gozzoli. (2,139-186)
14.No pot passar desapercebuda la contenció a la que tots els artistas del Camposant someten les seues respectives sinòpies. Val a dir, la reducció de l'espontaneïtat del gest. La reducció de les distàncies dels membres en moviment respecte a l'eix corporal. La reducció de l'amplària dels moviments.


Bibliografia:

1.-Arte e Historia de Pisa, Casa Editrice Bonechi, 2002, Florència, www.bonechi.it (Biblio Provinziale-Pisa)
2.-Rosini, Giovanni, 1816, Niccoló Capurro, Descrizione delle pitture del Camposanto di Pisa, (48 F 3, Biblio Oblate-Florència)
3.-Supino, I.B., 1896, Il Camposanto di Pisa, Fratelli Alinari, editori, Firenze. (63 L 160, Biblio Oblate Firenze)
4.-Baracchini, Clara i Castelnouvo, Enrico, Il Camposanto di Pisa, Ed. Giulio Einaudi, Torino, 1996.(726.809 455 51 CAM Biblioteca Palagio Parte Guelfa, Firenze)